Autopista a la glòria
L’obra
Un creador de crucigrames artístico-poètics es venja de la societat, que li ha negat la glòria, aïllant-se del món. Aquest és un aïllament volgut, desitjat, anhelat... es reclou al seu pis, amb els seus llibres, les seves pel·lícules, el seu món; no necessita ningú, no vol ningú, no té, perquè suportar una societat inculta, desconsiderada i desagraïda.
El seu pla de des-socialització té una esquerda, una fissura. Necessita un aliat, una ajuda exterior. La manera d’aconseguir-la és inversemblant, surrealista, però inicialment resulta divertida, temerària, esdevé un joc. Però el joc es complica i el resultat de la partida no és el que preveia. A la fi es converteix en el peó de la partida i només pot assumir el seu rol o abandonar el joc. El resultat d’aquest joc, que aparentment sembla innocent però que en el fons és pervers i cruel, només el coneixerà l’espectador. Potser resulta que la societat actual funciona amb les mateixes regles que aquest joc: o les assumeixes o en quedes exclòs. Potser resulta que no és tan difícil, ni tan inversemblant, ni tan surrealista passar a viure fora de la societat.
Crear un món a part del món convencional és un acte de covardia o un acte de grandesa?
I si com deia Mastrioanni resulta que els actors són unes putes? Aleshores qui és el xulu? i els clients? Qui són els clients?
Per cert que hi pinta una puta en tota aquesta història? si és la papallona que desencadena l’huracà?. I si el sexe és l’únic que ens queda?.
Fitxa artística i tècnica
Autor:
Director: Joan Marsó Codina
Actor: Xevi Font Rioja
Disseny d’il·luminació: Albert Lopez Rincón
Contractació: Marc Comas Tel.699085015 Dossier en pdf.
Representacions:
17 i 18 de Juliol de 2009. Mostra d'Arts vives dels castell de Montesquiu. Presó del castell.
23 de gener de 2010. Santa Maria de Palau Tordera. La Quadra. Sala cultural
16 abril de 2010. Manlleu. Teatre Casal de Gràcia
27 Maig 2010. Vic. Atlàntida. Centre d'Arts Escèniques d'Osona.