Allau
L’obra
Allau: massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència. En alguns casos un soroll esdevé el desencadenant de l’allau.
Les persones som muntanyes nevades, una sola paraula, una simple melodia ens pot provocar un allau.
Un escriptor escriu les memòries d’una diva moderna.
Un escriptor que intenta, amb obstinació, traspassar la cuirassa del personatge en busca de la persona. Destriar les mentides de les veritats i les veritats de les mentides, despullar el mite, humanitzar la llegenda.
La diva també destria, busca, regira i fa vista enrere a la recerca d’alguna veritat, d’alguna cosa autentica enmig d’una vida de mentida.
La missió és difícil, però l’escriptor troba escletxes, passadissos ocults, estones de distensió, un espai on fins i tot i transita l’ironia, el sarcasme i un àcid sentit de l’humor.
Diuen que soc una nina trencada.
Imbècils no heu entès res,
soc jo la que he trencat totes les meves nines
quan me’n vagi no hi haurà cap persona en tot aquest maleït món que es quedi res de mi....Ni una sola persona...Mai...Ni una de sola...No es quedarà ni un record...Ni una rialla...Ni un petó.Una foto és una imatge, la meva imatge, jo sóc la propietària de la meva imatge, jo decideixo com és la meva imatge, jo decideixo qui surt a la meva imatge, jo decideixo quina bandera surt a la meva imatge. No és una foto, és una imatge.
1