El cirerer

"Finals d’estiu del 2010. El Delta de l'Ebre. Una matinada, una pulsió. Una càmera subaquàtica, el vent, la lluna, i una mica de llum a l’horitzó del pèlag. Un poema d'Embirikos que ressonava en el meu subconscient encara adormit. Em despullo, l'Ula em fa la cobertura, ens fiquem a l’aigua.
L’aigua no es freda, però bufa un vent suau que fa que als cinc minuts tremoli com una fulla de cirerer. El mar és implacable, s'ha endut un tros de sorra de platja, i una línia elèctrica que abans estava al mig del trabucador ara està dins de l’aigua. La llum comença a sortir, i les ones hipnotitzen. Un poema impossible de recitar, sense respirar a mitja frase, un mar impossible d’aturar. Els meus pensaments són clars, nets, buits, només vibren, com les ones, mentre el sol i l’origen del món apareix en el meu record com el vol assolellat d'una clara papallona."

Joan Marsó


Interpretació lliure del poema "El cirerer" d'Andreas Embirikos 

 

(cliqueu la foto per veure el vídeo) 

Idea i veu: Joan Marsó
Traducció: Helena Badell
Realització: Marc Comas
Agraïments: David Fontseca, Oleguer Gispert, Marta Novellas
Producció: Insomni